

Jaume Tomàs Vicens (Felanitx, Illes Balears) és pianista, clavicembalista i músic de cambra amb una trajectòria artística i pedagògica àmpliament consolidada, especialment reconeguda per la seva contribució a la interpretació de la música de cambra, la música històrica i la divulgació educativa de la pràctica interpretativa. La seva activitat artística es caracteritza per una notable versatilitat estilística, que abraça repertori clàssic, barroc i contemporani, i per una marcada vocació per la interpretació històricament informada, la col·laboració amb solistes de primer nivell i la dinamització cultural del territori, especialment a les Illes Balears.
Inicià la seva formació musical a Mallorca amb Coloma Bonnín i Miquel Àngel Segura, i posteriorment amb Ireneusz Jagla i Iván Cítera. Ja en aquesta primera etapa destacà per les seves capacitats interpretatives, que li valgueren diversos reconeixements en concursos de piano, entre els quals el concurs Antoni Torrandell i el guardó del Rotaract Club Palma de Mallorca. Finalitzà els estudis professionals de piano al Conservatori Professional de Música de Mallorca amb Matrícula d’Honor i menció honorífica al premi de fi de grau. Posteriorment cursà els estudis superiors al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, que conclogué amb les màximes qualificacions. La seva formació es veié ampliada amb cursos de perfeccionament i classes magistrals amb mestres de prestigi com Andrzej Jasiński i Miquel Farré, consolidant una base tècnica i estilística sòlida que li permet abordar repertoris diversos amb criteri interpretatiu rigorós.
La música de cambra constitueix un dels pilars fonamentals de la seva carrera artística. És membre del Tiaviolí Trio, formació amb la qual obtingué el Primer Premi als concursos Art Jove 2004 i Francisco Salzillo de Múrcia, i amb la qual ha desenvolupat una activitat concertística continuada en auditoris, cicles estables i festivals. Amb aquest ensemble ha interpretat un ampli repertori que abasta des del classicisme fins a la música contemporània, amb una atenció especial a l’equilibri sonor, la cohesió formal i el diàleg musical entre intèrprets.
Aquest treball cambrístic l’ha portat a col·laborar amb músics de primer nivell. Molt sovint, ha compartit escenari amb el violinista Sebastià Pou, amb qui ha desenvolupat projectes de música de cambra centrats en el repertori per a violí i tecla, així com amb el flautista Enrique Sánchez, amb qui ha explorat repertoris que posen en relleu la proximitat entre la veu instrumental i l’expressivitat sonora en formacions reduïdes. Aquestes col·laboracions evidencien la seva capacitat d’adaptació a diferents llenguatges musicals i estètiques interpretatives, amb una comunicació musical precisa i un diàleg interpretatiu refinat.
Paral·lelament, ha col·laborat amb solistes internacionals de perfil orquestral, com el violinista Olivier Charlier, en diferents concerts que han enriquit la programació clàssica de diversos cicles i auditoris. Aquestes actuacions posen de manifest la seva solvència artística i la seva capacitat d’integrar-se amb naturalitat en equips artístics d’alt nivell, tant en repertori concertant com en repertori cambrístic d’alta exigència.
Un altre eix essencial de la seva trajectòria és la dedicació a la música antiga i al repertori històric. Com a clavicembalista i teclista, ha desenvolupat una activitat continuada en formacions especialitzades en repertori renaixentista i barroc, col·laborant amb conjunts vocals i instrumentals i amb músics procedents tant de l’àmbit de la música antiga com del món orquestral. La seva pràctica interpretativa es caracteritza per una notable versatilitat instrumental, que li permet alternar piano, clavicèmbal, orgue i altres instruments de tecla segons les exigències estilístiques de cada projecte.
En aquest camp treballa habitualment amb instruments reconstruïts segons models històrics, especialment per al repertori dels segles XVII i XVIII, i aplica criteris rigorosos de pràctica històricament informada pel que fa a articulació, ornamentació, afinació, retòrica musical i realització del baix continu. Aquesta aproximació li permet oferir interpretacions coherents amb el llenguatge propi de cada període, aportant autenticitat sonora i profunditat expressiva als programes que presenta.
Ha estat una figura clau en la interpretació i programació d’esdeveniments com les Vetllades de Música Antiga de Portocolom i el Festival de Música Antiga de Manacor, espais en què ha abordat repertoris que van des de sonates barroques fins a obres vocals i instrumentals de major complexitat, sovint en formacions reduïdes que requereixen un profund coneixement de l’estil i una elevada complicitat musical.
Com a mostra del seu compromís amb l’excel·lència artística i la formació continuada, actualment segueix perfeccionant els seus estudis de clavicèmbal amb Giuliana Retali, aprofundint en repertori barroc, estilística i pràctica del baix continu. Aquesta formació reforça la seva especialització en interpretació històricament informada i actualitza constantment el seu discurs interpretatiu, tant en la seva activitat concertística com en la seva tasca pedagògica i de programació artística.
Ha col·laborat amb diverses institucions musicals, entre les quals destaquen l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i l’Orquestra de Cambra de Mallorca, tant en programes simfònics com en produccions especialitzades. Amb l’OSIB ha participat en projectes de gran format, així com en col·laboracions cambrístiques amb solistes convidats, explorant repertoris que abracen des del cànon clàssic fins a obres menys freqüentades. Així mateix, ha col·laborat de manera regular amb l’ensemble barroc Antoni Lliteres de l’OSIB, integrant criteris de pràctica històricament informada amb una visió interpretativa actual.
La seva activitat discogràfica inclou enregistraments de música de cambra, entre els quals destaca la interpretació de Contrasts de Béla Bartók amb músics de reconegut prestigi, així com altres enregistraments digitals vinculats a projectes de cambra i música antiga, difosos mitjançant plataformes audiovisuals i canals de divulgació cultural.
La seva tasca artística ha estat àmpliament reconeguda per la crítica especialitzada. Diversos mitjans han destacat la seva qualitat interpretativa i el seu paper central en la difusió de la música antiga a Mallorca. El crític Pere Estelrich (Diario de Mallorca) el defineix com «uno de los mejores clavecinistas del panorama actual en Mallorca» i subratlla el seu caràcter imprescindible en aquest repertori: «el clavecinista Jaume Tomàs, hoy imprescindible en los conciertos de música barroca que se organizan en la isla». En una altra crítica, el mateix autor remarca el seu nivell tècnic i musical afirmant que «Jaume Tomàs brilló, como gran teclista que es, interpretando la larga y difícil cadencia del primer movimiento como lo hacen los grandes», considerant-lo «el gran descubrimiento de la sesión». Així mateix, J. A. Mendiola (Ara Balears) destaca la seva intervenció al costat d’Olivier Charlier, assenyalant «una exhibició per part de Jaume Tomàs al clavecí» en un dels moments més singulars del programa.
En l’àmbit pedagògic, des de l’any 2003 és professor de piano al Conservatori Professional de Música de Manacor, centre del qual exerceix actualment com a director. Des d’aquesta responsabilitat ha impulsat projectes orientats a reforçar el vincle entre educació musical i activitat artística, com les Vetllades de Música Antiga de Portocolom i els Cicles de Concerts de Música de Cambra de Manacor. Amb una visió integradora, ha fomentat la participació activa de l’alumnat en projectes artístics reals, afavorint sinergies entre l’ensenyament, la interpretació i la difusió cultural.
La seva trajectòria es caracteritza per una combinació d’exigència interpretativa, profunditat estilística i compromís pedagògic i institucional, així com per una destacada capacitat de col·laboració amb solistes i intèrprets de reconegut prestigi. La seva versatilitat instrumental —del piano, l'orgue i el clavicèmbal a la interpretació amb criteris històrics— i la seva implicació continuada en projectes de difusió cultural el defineixen com un músic amb una visió àmplia, rigorosa i coherent de la interpretació musical contemporània i històrica.